lunes, 18 de febrero de 2008

On acaba el joc i on comença l'art.

Avui, un dia poc especial. Com tots. He arrivat a escola i hem vist un video relacionat amb l'espigolatje.
Ha estat curios inclús podria dir que interessant, perquè enganyar-nos.
Una cosa, no prohibida per la llei. Pero tant mal vista per l'ésser humà.
L'amo deixa una propietat seva (física o mental)amb la llibretat de que pugi ser tirada o agafada. Tú, se suposa que amb tot el dret, pots agafar-la no? Dons si, pots. Pero llavors, perquè aquesta visibilitat tant despectiva sobre aquesta gent, que s'apodera, per plaer o nececitat? Perquè no han de poder ser lliures i amb tranquilitat, passejar sense tenir la por de ser mal vist? És díficil d'entendre, sense haver vist el video. Per tant, crec que amb la nova tecnologia d'internet és fàcil d'aconseguir un video com aquest. Es diu : - Los espigadores y la espigadora. (per si hi ha algun interessat/da)
A més a més, una dona, ja d'una certa edad. Explica amb tanta tranquilitat lu poc de vida que li queda. Agafant rellotges sense agulles, ensenyant la fusta vella, mostrant la gran imatge de una mà, de la seva mà, Jugant a agafar els petits camions amb les seves mans, Uns camions lluny de la realitat.
Elenacs_28@hotmail.com
On acaba el Joc i on comença l'art.



dream-aart